Entrevista a Rosina Moreno

Gerard Moreno

Hem realitzat una entrevista a la professora d’econometria de la Universitat de Barcelona, Rosina Moreno. Ens explica, des del punt de vista dels professors, com s’està vivint la situació actual de crisi i retallades a la universitat pública: no només els obliga a fer més classes sinó que també els complica la tasca d’investigació.

Anuncis

Entrevista a una actual alumne de Publicitat i Relacions Públiques

Laurens Vendrig

Entrevista a Anna Ferrer Codina

1. Quina carrera estudies?

Publicitat i Relacions Públiques, actualment a Blanquerna, tot i que vaig cursar el primer any a la UB.

2. Per què vas decidir estudiar a la UB?

Per ser una universitat pública amb un bon reconeixement. La facultat on estudiava, concretament, era un centre adscrit del que me n’havien parlat força bé.

3. Per què vas canviar d’universitat?

Vaig considerar que tot i que hi havia un bon sistema d’aprenentatge, les infraestructures no s’adequaven a la qualitat de la que una facultat de comunicació hauria de comptar. Les classes tenien poca part pràctica i hi havia molt poc contacte amb el món de la comunicació. La veritat es que no vaig quedar gaire satisfeta.

4. Quin paper han tingut les retallades en la teva decisió?

De fet, era un centre adscrit i, per tant, també hi havia un sacrifici econòmic per part dels meus pares per entrar a la UB (5000 € l’any). Tot i ser també força cara, el sistema d’aprenentatge no té res a veure amb el d’una universitat privada com la Blanquerna, estic molt contenta amb el canvi.

5. Fins a quin punt han afectat les retallades a la UB?

En el meu cas, com ja he dit, era un centre adscrit i per tant no era una universitat pública, tot i així, hi havia una gran manca d’infraestructures i poca qualitat acadèmica, en cert punt, degut a les retallades.

6. Quina era la sensació entre els companys i companyes sobre aquesta manca d’ajuda econòmica?

Al tractar-se d’un centre adscrit, no hi havia una indignació tan gran com a altres carreres públiques sobre la manca d’ajuda econòmica. Tot i així, molta gent estava d’acord amb que el que pagàvem no es veia reflectit en la universitat.

7. Quin futur creus que li espera a la UB si les retallades continuen creixent en l’ensenyança pública?

Un futur complicat ja que l’ensenyança pública i de qualitat hauria de ser un dret i no un privilegi només per a aquells que s’ho puguin pagar. Per tant, tant un centre adscrit com una universitat pública haurien d’estar dotats d’equipaments mínims i d’un sistema d’aprenentatge de qualitat per a l’estudiant, que no depengués dels diners que hi invertís l’estudiant ni tampoc de les retallades.

 

Estudiant de Psicología a la UB

Olga Toro

A.T.B

-Quina carrera estudies? En quin curs estàs?

3r de Psicologia

Per què vas decidir estudiar a la UB?

Perquè era la millor en psicologia.

-Creus en la educació pública? Què en penses del seu futur?

Sí,  l’educació es essencial i que sigui pública i que ho segueixi sent, i ara amb la crisi l’estant retallant i això farà que el meu futur i els de les pròximes generacions sigui difícil

-Per a què et concedeixin una beca s’han de complir dos requisits: El primer és estar per sota del llindar econòmic que exigeixen. I el segon, haver aprovat el 100% dels crèdits matriculats (fins ara era el 80%). Amb aquestes dificultats, al final qui podrà anar a la universitat?

Persones amb un gran nivell econòmic o be estudiants amb grans capacitats.

-En els anys que portes estudiant t’han concedit alguna beca? Si es així, quina quantitat t’han donat? Aquesta quantitat ha sigut la mateixa durant tots els anys?

Si, els dos anys he rebut la beca general i m’han donat els diners corresponents l’import de la matrícula.

-De quants crèdits et vas matricular el primer any? Quin preu vas pagar per la matrícula?

El primer any em vaig matricular de 60 crèdits i vaig pagar 1400 euros.

-Has hagut de matricular-te de menys crèdits durant els cursos com a conseqüència de les retallades? De quants? Quin és el preu que has anat pagant durant els diferents cursos?

M’he matriculat dels mateixos. El  primer any el preu de la matricula era d’uns 1400 i aquest any ha pujat a uns 2000.

-Creus que la UB ha donat facilitats als seus estudiants per a poder matricular-se només d’aquelles assignatures que podíeu pagar?

No

-Creus que els rectors de la Universitat han transmès als seus alumnes amb claredat els canvis que hi ha hagut en la Universitat? O heu sigut els alumnes qui heu hagut de trobar solucions de forma independent?

No informen massa la veritat, has de ser tu el que trobi solucions

-Molts universitaris diuen que amb el Pla Bolonya és complicat combinar estudis i treball. Aquí és on sorgeix el dilema: Si no podem treballar com paguem les matrícules universitàries? La resposta és ràpida però molt cruel…Tú has pogut treballar mentre estudiaves? Si es així amb el que has cobrat has pogut pagar els crèdits?

Treballo donant classes particulars però això no dona per pagar-me la carrera, malauradament si no fos per els meus pares no podria estudiar.

-Alguns estudiants han hagut d’abandonar els estudis per què no els poden pagar. Què creus que cal fer per a qué tothom pugui estudiar  i que la universitat pública no es vegi tan afectada per les retallades?

El primer que haurien de fer es retallar d’altres bandes i no pas de l’educació, d’aquesta manera els preus no pujarien i hi hauria més gent que podria accedir als estudis universitaris.

 

Entrevista a una estudiant d’Història de la UB

Olga Toro

-Quina carrera estudies? En quin curs estàs?

3r de Història

-Per què vas decidir estudiar a la UB?

Perquè en principi creia que era una bona universitat, i realment la més accessible amb el transport públic.

-Creus en la educació pública? Què en penses del seu futur?

Totalment, tot i que el seu futur és un tant negre, rectifico molt negre. Estan intentant destruir un dels drets més bàsics i essencials de qualsevol estat de dret i del benestar, en el que ens intenten vendre que vivim.

-Per a què et concedeixin una beca s’han de complir dos requisits: El primer és estar per sota del llindar econòmic que exigeixen. I el segon, haver aprovat el 100% dels crèdits matriculats (fins ara era el 80%). Amb aquestes dificultats, al final qui podrà anar a la universitat?

Només podran anar a les universitats les persones amb més poder econòmic, les elits del país, o les que siguin gran estudiants, i puguin despuntar moltíssim en els estudis que exerceixin.

-En els anys que portes estudiant t’han concedit alguna beca? Si es així, quina quantitat t’han donat? Aquesta quantitat ha sigut la mateixa durant tots els anys?

Vaig rebre beca durant el primer i el segon any, ja que el meu llindar econòmic era el més baix, doncs la meva família és monoparental. Els dos anys han cobert la meva matrícula i m’han donat una ajuda molt mínima per al transport i el material. Val a dir que l’ajuda per desplaçament no cobria ni el 50% del que en realitat em costa a l’any la meva mobilitat.

-De quants crèdits et vas matricular el primer any? Quin preu vas pagar per la matrícula?

El primer any em vaig matricular de 60 crèdits i vaig pagar 1700 euros.

-Has hagut de matricular-te de menys crèdits durant els cursos com a conseqüència de les retallades? De quants? Quin és el preu que has anat pagant durant els diferents cursos?

M’he matriculat dels mateixos crèdits, pensant en rebre beca. Tot i que aquest any dubto que me la concedeixin.

-Creus que la UB ha donat facilitats als seus estudiants per a poder matricular-se només d’aquelles assignatures que podíeu pagar?

No crec que la UB com cap universitat, es trenqui les banyes per aquells que no poden pagar els crèdits mínims.

-Creus que els rectors de la Universitat han transmès als seus alumnes amb claredat els canvis que hi ha hagut en la Universitat? O heu sigut els alumnes qui heu hagut de trobar solucions de forma independent?

En aquesta universitat per desgràcia has de ser massa independent, doncs els organismes d’aquesta no ajuden ni col·laboren massa en la difusió de les noticies.

-Molts universitaris diuen que amb el Pla Bolonya és complicat combinar estudis i treball. Aquí és on sorgeix el dilema: Si no podem treballar com paguem les matrícules universitàries? La resposta és ràpida però molt cruel…Tú has pogut treballar mentre estudiaves? Si es així amb el que has cobrat has pogut pagar els crèdits?

Vaig intentar treballar amb un horari de mitja jornada, però és del tot cert que em va ser impossible combinar-ho, de fet aquest any arrossego una assignatura que vaig suspendre l’any passat per intentar combinar treball i universitat. I és trist pensar-ho però amb aquell treball no em donava ni de bon tros per poder pagar la matrícula. Ara per ara, treballo com a professora particular, cosa que em dóna menys diners però més llibertat amb els meus estudis.

-Alguns estudiants han hagut d’abandonar els estudis per què no els poden pagar. Què creus que cal fer per a qué tothom pugui estudiar  i que la universitat pública no es vegi tan afectada per les retallades?

Per començar crec que és essencial quin model d’universitat hem de seguir, per exemple, la sueca seria un bon model. Una universitat totalment gratuïta a la que hi pot accedir tota persona que pretengui dur a terme uns estudis superiors. Òbviament, penso que una persona que no es pren en serio la seva carrera (0 assistència a classe, suspens de més del 50% dels crèdits matriculats, etc) no hauria de gaudir de certs privilegis, per això seria necessària una certa regulació. Però l’educació és la base de qualsevol societat que pretén ser avançada, destruir-lo es retrocedir masses anys.

 

Què opina un estudiant de dret sobre les retallades?

Olga Toro

M.M.N

-Quina carrera estudies? En quin curs estàs?

Dret. Al darrer, quart.

-Per què vas decidir estudiar a la UB?

Per la qualitat del professorat, pel prestigi a nivell estatal i europeu de la universitat, per la seva localització (quasi perfecte, ja que sóc a menys de 30 minuts en autobús de la facultat, venint des d’una ciutat metropolitana).

-Creus en la educació pública? Què en penses del seu futur?

No hi ha cap cosa en la que cregui més que en l’educació pública. En una societat, l’educació és bàsica, fonamental i necessària. L’escola (i la universitat) és el lloc on formem ciutadans i persones que puguin arribar a pensar i raonar per elles mateixes i no deixar-se controlar i manipular per les elits polítiques i socials. L’educació pública és bàsica pel futur i desenvolupament d’una societat. Ens cal una educació pública, de qualitat per enfortir la cohesió social de la ciutadania. Amb l’educació pública i accessible per a tots els ciutadans, independentment de la renda, garantim una societat més justa on tothom tingui futur i cabuda. Acabar amb l’educació pública és acabar amb el futur de la societat. Sobre el futur, penso que està complicat: fins que no ens adonem que hem de defensar el que nostre, perdrem tot el que tants anys ens ha costat aconseguir.

-Per a què et concedeixin una beca s’han de complir dos requisits: El primer és estar per sota del llindar econòmic que exigeixen. I el segon, haver aprovat el 100% dels crèdits matriculats (fins ara era el 80%). Amb aquestes dificultats, al final qui podrà anar a la universitat?

Crec que les beques s’han de basar principalment en llindars econòmics. El problema que aquests s’han modificat recentment de manera que un gruix molt important de la població de classe mitjana i baixa s’està quedant sense beca i sense poder estudiar. És un drama i un fracàs com a societat. S’ha de demanar esforç, perquè les beques són diner públic. Ara bé, el 100% em sembla excessiu, a més, que dependrà de la dificultat de la carrera, no podem exigir el mateix a totes les carreres, és injust.

-En els anys que portes estudiant t’han concedit alguna beca? Si es així, quina quantitat t’han donat? Aquesta quantitat ha sigut la mateixa durant tots els anys?

Mai me n’han concedit cap beca durant el període universitari llevat de la d’intercanvi Erasmus. A tercer em van concedir 1.600 € de beca per estudiar a Anglaterra durant un semestre. Quantitat insuficient però que em va ajudar molt.

-De quants crèdits et vas matricular el primer any? Quin preu vas pagar per la matrícula?

60 crèdits. Uns 950 – 1000 €.

-Has hagut de matricular-te de menys crèdits durant els cursos com a conseqüència de les retallades? De quants? Quin és el preu que has anat pagant durant els diferents cursos?

No, afortunadament . Aquesta darrera matricula he pagat 1.650 €.

-Creus que la UB ha donat facilitats als seus estudiants per a poder matricular-se només d’aquelles assignatures que podíeu pagar?

Facilitats les justes. Tots (universitats incloses) som còmplices de l’estafa i de l’atac a l’educació pública.

-Creus que els rectors de la Universitat han transmès als seus alumnes amb claredat els canvis que hi ha hagut en la Universitat? O heu sigut els alumnes qui heu hagut de trobar solucions de forma independent?

Han fet el possible per a les dificultats que tenien. Els rectors tenen  les mans lligades perquè depenen del que els governs destinen via pressupostos per a les universitats. Els rectors no són el problema, ho són els polítics. Les associacions estudiantils han fet una gran tasca en informar i ajudar els estudiants, són molt necessàries.

-Molts universitaris diuen que amb el Pla Bolonya és complicat combinar estudis i treball. Aquí és on sorgeix el dilema: Si no podem treballar com paguem les matrícules universitàries? La resposta és ràpida però molt cruel…Tú has pogut treballar mentre estudiaves? Si es així amb el que has cobrat has pogut pagar els crèdits?

Impossible matricular 60 crèdits, aprovar-los satisfactòriament (i no amb notes justes o mediocres) i treballar a la vegada. Almenys, per a mi.

-Alguns estudiants han hagut d’abandonar els estudis per què no els poden pagar. Què creus que cal fer per a qué tothom pugui estudiar  i que la universitat pública no es vegi tan afectada per les retallades?

Com ja he dit, cap més consciència social. L’educació pública no és cap regal, la paguem entre tots. És un dret. És justícia social i no almoina. Quan no es respecta un dret, què s’ha de fer? Doncs, és clar, reclamar els drets que ens volen retallar, és a dir, acabar amb la gran estafa i mentida que estem vivint.

 

Entrevista a una estudiant d’ ADE

Olga Toro

-Quina carrera estudies? En quin curs estàs?

ADE, 3r.

-Per què vas decidir estudiar a la UB?

Perque m’havien dit que era una bona universitat, i com haig de desplaçarme en tren per arribar-hi, de totes les universitats públiques era la més accessible i més ràpida d’arribar.

-Creus en la educació pública? Què en penses del seu futur?

Si que hi crec, pero penso que cada cop te menys futur.

-Per a què et concedeixin una beca s’han de complir dos requisits: El primer és estar per sota del llindar econòmic que exigeixen. I el segon, haver aprovat el 100% dels crèdits matriculats (fins ara era el 80%). Amb aquestes dificultats, al final qui podrà anar a la universitat?

Entenc que donguin nomès les beques a persones amb famílies que visquin sota el llindar econòmic que exigeixen, sinò tothom demanaria beques perque si, pero trobu una exageració que ademés hagis d’aprovar el 100% dels crédits, amb un dels dos requisits n’hi ha prou. En teoría, aquestes beques haurien de ser per ajudar a persones amb dificultats econòmiques, independentment de les notes que treguin.

-En els anys que portes estudiant t’han concedit alguna beca? Si es així, quina quantitat t’han donat? Aquesta quantitat ha sigut la mateixa durant tots els anys?

No m’han condecit cap beca.

-De quants crèdits et vas matricular el primer any? Quin preu vas pagar per la matrícula?

Em vaig matricular de 60 crèdits i vaig pagar uns 1800 euros.

-Has hagut de matricular-te de menys crèdits durant els cursos com a conseqüència de les retallades? De quants? Quin és el preu que has anat pagant durant els diferents cursos?

No, cada any m’he matriculat de 60 crèdits.

-Creus que la UB ha donat facilitats als seus estudiants per a poder matricular-se només d’aquelles assignatures que podíeu pagar?

A la meva facultat els hi dóna igual de quantes assignatures et matriculis, com si en un semestre nomès en vols fer 1.

-Creus que els rectors de la Universitat han transmès als seus alumnes amb claredat els canvis que hi ha hagut en la Universitat? O heu sigut els alumnes qui heu hagut de trobar solucions de forma independent?

Jo sincerament, en els tres anys que portu a la meva facultat, mai m’he trobat que els rectors de la universitat ens hagin trasmès algo. Estic bastant descontenta amb tota la organització en si, tant dels rectors com de la resta de professors.

-Molts universitaris diuen que amb el Pla Bolonya és complicat combinar estudis i treball. Aquí és on sorgeix el dilema: Si no podem treballar com paguem les matrícules universitàries? La resposta és ràpida però molt cruel…Tú has pogut treballar mentre estudiaves? Si es així amb el que has cobrat has pogut pagar els crèdits?

Jo tinc un treball de caps de setmana, no guanyo suficient com per pagarme jo els crédits i els pares m’han d’ajudar.

-Alguns estudiants han hagut d’abandonar els estudis per què no els poden pagar. Què creus que cal fer per a qué tothom pugui estudiar  i que la universitat pública no es vegi tan afectada per les retallades?

La universitat pública, com diu la seva paraula, hauria de ser realment pública, per totes les persones i de forma gratuïta. Qualsevol persona que vol estudiar una carrera hauría de poder accedir a la universitat sense preocuparse per si li donarán una beca o si el próxim any haurà de deixar els estudis per no poder pagar-los. L’educació no te preu, i a nosaltres ens estan fent pagar un de molt alt.

 

Una segona entrevista a una altra estudiant de la Universitat de Barcelona

Olga Toro

¿Qué carrera estudias? ¿En qué curso estás?

Filosofía. 3º de carrera.

-¿Por qué decidiste estudiar en la UB?

En primer lugar, no tenía claro estudiar en la UB. Decidí informarme mediante internet, asistí a asambleas de estudiantes de la UB que explicaban la metodología de la UB y, por último, asistí a conferencias oficiales de la UB. En las conferencias se explicaba el método de organización de la UB y se facilitaba el plan docente de la carrera que se quería cursar; en mi caso, como he dicho anteriormente, Filosofía.

-¿Crees en la educación pública? ¿Qué beneficios tiene estudiar en una universidad pública?

Sí creo en la universidad pública. El beneficio más evidente e importante es el económico, ya que permite que gente con menos posibilidades económicas también tenga la oportunidad de continuar con sus estudios. Esto, a priori. Actualmente, la situación es diferente: la escuela pública sufre severos recortes ordenados por el Gobierno, ergo, las matrículas universitarias se encarecen. Este hecho reduce cada vez más la posibilidad que gente de condición económica baja pueda continuar con los estudios universitarios.

-En relación al tema que queremos tratar en nuestra noticia. ¿En los años que llevas estudiando en la UB te han concedido alguna beca? ¿Si es así, que cantidad te han concedido, ha sido la misma durante todos los años?

Durante los años que llevo estudiando en la UB, he pedido beca cada año. Todas denegadas.

-¿De cuántos créditos te matriculaste el primer año? ¿Cuánto pagaste por el primer curso? ¿Y los siguientes?

El primer año me matriculé de 60 créditos. El primer año pagué 1000 euros, el segundo 1300, y este año he pagado 1500 euros.

-Como consecuencia del aumento de las tasas universitarias, ¿la UB te ha dado facilidades para poder matricularte o encontrar alguna solución para fragmentar los pagos?

La UB ofrece a todos los estudiantes pagar la matrícula en dos fragmentos. Y, por mi experiencia persona, no conozco ninguna otra facilidad que te ofrezca la UB.

-¿Crees que los rectores de la universidad han sabido transmitir a sus alumnos esta situación? ¿O han sido los propios alumnos los que se han tenido que “buscar la vida?

Sin duda, los alumnos han tenido que buscarse la vida. Los rectores, por mucho que hayan intentado transmitir la situación, no logran interaccionar debidamente con los estudiantes. Por este modo, los alumnos a veces nos rebelamos en busca de soluciones y explicaciones, porque consideramos que, como estudiantes que estamos haciendo esfuerzos económicos y mentales para tener un futuro, merecemos una explicación.

-Muchos de los universitarios dicen que con el plan Bolonia es complicado combinar estudios y trabajo. Pero claro, existe una paradoja: Si el precio de las matrículas aumenta, ya no se conceden tantas becas y no hay tiempo para trabaja. La respuesta es sencilla pero dura… ¿Tu has podido trabajar mientras estudiabas? ¿Si es así, con lo que cobrabas podías pagar los créditos?

Yo no he podido trabajar mientras estudiaba.

-Para que te concedan una beca hay que cumplir dos requisitos: El primero estar por debajo del umbral económico que exigen y el segundo aprobar el 100% de los créditos matriculados (hasta hace un año era el 80%). ¿Al final quién crees que podrá ir a la universidad?

Si los precios de las matrículas se mantienen en el precio actual creo que continuará habiendo, no sin esfuerzos, gran parte de la población que vaya a la universidad. Pero si la inercia de los precios se sigue incrementando como lo ha hecho en los últimos años, mi respuesta es clara, sólo podrán ir a la universidad los ricos o las personas que, por los motivos de influencia que sean, interesa que asistan a la universidad.

 

Aquí tenim la primera entrevista feta a una ex-estudiant de la Universitat de Barcelona

Olga Toro

-¿Qué carrera estudias? ¿En qué curso estás?

Educación primaria, la finalicé el año pasado,

-¿Por qué decidiste estudiar en la UB?

Porque era una universidad pública y era la que me quedaba más cerca. Además, hasta el momento, no había oído que hubiese problemas.

-¿Crees en la educación pública? ¿Qué beneficios tiene estudiar en una universidad pública?

Sí, creo en la educación pública, siempre y cuando se apueste y se invierta en ella. Pienso que en los centros públicos tienes que espabilarte y buscarte más la vida. Los centros privados o concertados, el trato siempre es más individual y disfrutas de privilegios como la confianza o de una enseñanza más individualizada. En cambio, en una universidad pública, todo el mundo es igual, somos “un número” y pocos profesores llegan a conocer tu nombre. Yo, que he estudiado educación, creo que es triste, pero es un reflejo de la vida actual. Cuando estás buscando un trabajo, por ejemplo, no van a mirar lo buena persona que eres o si llevas la ropa conjuntada, lo que pesa, al final, es tu currículo y tú formación. Y es un poco así como funciona una universidad pública, todos somos iguales y si quieres destacar y alcanzar tu meta, has de luchar e intentar ser el mejor. Claro que muchos optamos por una nota aceptable.

-En relación al tema que queremos tratar en nuestra noticia. ¿En los años que llevas estudiando en la UB te han concedido alguna beca? ¿Si es así, que cantidad te han concedido, ha sido la misma durante todos los años?

Durante los cuatro años que ha durado mi carrera, me han concedido becas. La  cantidad varió en un único año.  Todos los años recibía el pago íntegro de la matrícula y alrededor de unos 700 euros, menos un año que llegue a recibir 4000 euros y no me preguntes el por qué, porque no lo sé.

-¿De cuántos créditos te matriculaste el primer año? ¿Cuánto pagaste por el primer curso? ¿Y los siguientes?

El primer año me matriculé de 60 créditos y pagué unos 800 euros. A medida que han pasado los años, siempre me he matriculado de los mismos créditos, menos un año que me matriculé de una asignatura más. El valor ha ido aumentando con los años, hasta llegar al último que por 60 créditos pague casi 2000 euros.

-Como consecuencia del aumento de las tasas universitarias, ¿la UB te ha dado facilidades para poder matricularte o encontrar alguna solución para fragmentar los pagos?

No, no te dan ningún tipo de facilidad. Creo recordar que si te matriculabas sin pedir beca tenías la opción de pagarla en dos veces. Pero si pedias la beca y te la denegaban, te daban 4 días para hacer el pago íntegro de la matrícula.

-¿Crees que los rectores de la universidad han sabido transmitir a sus alumnos esta situación? ¿O han sido los propios alumnos los que se han tenido que “buscar la vida?

Para nada, ellos han estado muy perdidos durante estos últimos años de recortes, no sabían darnos explicaciones. En alguna ocasión no teníamos ni sillas para sentarnos, éramos más alumnos de lo normal porque en muchas asignaturas no había profesores y nos metían en una misma clase. Y ellos no daban ni la cara.

Los alumnos nos hemos tenido que buscar la vida, haciendo quejas, escribiendo al periódico para que todo el mundo supiera en qué condiciones estábamos. Los rectores daban largas a la situación, una situación que no se puede permitir sobre todo por lo que estás pagando de más.

-Muchos de los universitarios dicen que con el plan Bolonia es complicado combinar estudios y trabajo. Pero claro, existe una paradoja: Si el precio de las matrículas aumenta, ya no se conceden tantas becas y no hay tiempo para trabajar. La respuesta es sencilla pero dura… ¿Tu has podido trabajar mientras estudiabas? ¿Si es así, con lo que cobrabas podías pagar los créditos?

Bueno la verdad es que tengo la suerte de que me han concedido las becas todos los años y eso ha sido un lujo. Pero también he de decir que me hubiera sido imposible combinar un trabajo serio con los horarios de la universidad. Las prácticas de un semestre entero te impedían seguir con tu puesto de trabajo  y muchos de mis compañeros tuvieron que dejarlo, nos hacían elegir. Pienso que en la época que estamos, dejar un trabajo, es un delito y más si estas estudiando.

Yo he trabajado dando clases de repaso durante un par de años y he ido tirando de eso. Está claro que eso no me hubiera dado para pagar, me lo hubieran tenido que pagar mis padres, y con mucho esfuerzo, porque sacar dos mil euros de un día para otro, es algo difícil cuando no dispones de ellos.

-Para que te concedan una beca hay que cumplir dos requisitos: El primero estar por debajo del umbral económico que exigen y el segundo aprobar el 100% de los créditos matriculados (hasta hace un año era el 80%). ¿Al final quién crees que podrá ir a la universidad?

Pienso que hemos llegado a un punto en que solo podrán estudiar aquellas personas que dispongan de dinero, personas con ahorros, personas que tengan un trabajo que les permita compaginar con estudios, personas que vengan de familias adineradas… Pero personas que pertenezcan a familias de economía media o baja, cada vez tendrán más dificultades. Es una pena que se prime tanto el dinero cuando estamos hablando de aprender o de construirte un futuro. Con estos requisitos, es difícil costearse una carrera, sobre todo por el segundo. Las personas que llegan a la universidad y están en una carrera es porque quieren estudiar y aprender, no es algo que hagan obligados como por ejemplo en la ESO. En mi opinión todos tenemos derecho aprender y a formarnos en lo que queramos y el hecho de suspender no es un placer, es un fallo. Las personas podemos equivocarnos, tener un mal día,  no haber estudiado lo suficiente, un examen difícil… y no por ello somos unos fracasados. Porque con esta nueva norma lo que hacen es hacerle entender a los jóvenes que no sirven lo suficiente y de alguna manera, si ya nos cuesta asumir las matriculas de ahora, imagínate con alguna suspendida, es una forma de  invitar a los jóvenes a que abandonen sus sueños.