L’educació: un dret amb barreres

Mitjançant aquest blog volem mostrar la preocupació de la població davant les retallades de pressupostos en la Universitat de Barcelona. Així doncs, hem aprofundit en el tema per tal d’enfortir la lluita que finalment acabi garantint un ensenyament amb qualitat i de forma igualitària, sense discriminar aquells que no poden costejar el preu que requereix estudiar a la “pública”. L’educació és un dret primordial que condicionarà el futur del nostre país. Tenint en compte el context de crisi, l’educació hauria de ser una de les eines més importants a mantenir per poder superar la situació econòmica, ja que és l’encarregada de preparar a futurs professionals que tirin endavant el país. Si ens prohibeixen d’aquest dret, com serà possible? Com es formaran aquelles persones interessades en aprendre que no poden gaudir d’aquest dret públic? La qualitat de l’ensenyament català es veu afectat per les retallades que està realitzant el Govern, fins el punt de ser la comunitat autònoma que es veu més afectada del país. Això està afectant a la qualitat de l’ensenyament, ja que es veuen perjudicats tant alumnes com als professionals del centres educatius, que no poden oferir els mateixos serveis als estudiants.

Gràcies a les entrevistes que hem realitzat a alguns estudiants de la Universitat de Barcelona hem pogut comprovar que davant d’aquesta situació de retallades, l’organització de la Universitat no ha sabut informar bé dels canvis que hi ha hagut com a conseqüència de les retallades. Els rectors tenen les mans lligades ja que reben ordres de part dels polítics, però s’han oblidat que els estudiants necessiten explicacions per a saber què han de fer. I ha sigut gràcies a organitzacions d’estudiants que han pogut resoldre i informar-se sobre els canvis. Aquest no ha sigut l’únic problema amb el que els estudiants han hagut de lluitar. Un dels grans problemes que s’han trobat amb aquesta nova situació que afecta directament a l’ensenyança pública, ha estat el fet de les poques opcions que et proporciona la Universitat a l’hora de matricular-te dels crèdits. Els joves d’avui creuen en una ensenyança pública, creuen en la universitat pública, però expliquen que si aquestes retallades es prolonguen i augmenten, la qualitat de “la pública” disminuirà molt. Una societat on es retalla en educació és una societat destinada al fracàs. A la majoria dels estudiants que hem entrevistat no els han concedit beques tots els anys.  A més, a tots els estudiants que hem entrevistat els hi ha pujat el preu dels crèdits. Actualment a Catalunya ha augmentat un 66,7%, tot i matriculant-se dels mateixos. Molts d’ells fan suposicions sobre el futur i afirmen que si continua així només podran estudiar aquells que el seu nivell econòmic ho permeti.

Font: Secretaria d’Universitats i Investigació

1395924_10201607892552435_1921222464_n.jpg

Manifestació LOMCE (imatge pròpia)

A partir de l’entrevista que vam poder fer a la professora d’econometria de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, Rosina Moreno, vam poder copsar que l’actual situació de la universitat pública, però, no només ha afectat negativament als estudiants. Els docents també han viscut -més enllà de l’argument superficial de les baixades de sou- retallades en la seva tasca educativa. A causa de la crisi econòmica, s’han limitat les contractacions de professors associats. Això ha provocat que, amb menys professors s’han hagut d’impartir més classes. Per altra banda, també es duen a terme tasques d’investigació finançades pel Ministeri d’Educació i Ciència, les quals s’han vist encara més perjudicades que la docència mateixa. En definitiva, les retallades no només perjudiquen a un grup, sinó que tenen repercussió tant en estudiants com en professors: per una banda, se’ls dificulta l’obtenció del graduat bàsic -i dic bàsic perquè ja no és primordial si no va acompanyat de post-graus, màsters i doctorats- i, també, perjudica a la predisposició dels docents a l’hora de realitzar la tasca educativa. Els estudiants són l’últim esglaó del conflicte.

Les conseqüències derivades de les retallades són, sense cap mena de dubte, acabar amb les oportunitats i les il·lusions de molts joves. Tal i com molts estudiants ens han assegurat, a les classes hi ha cada cop més alumnes i l’espai continua essent el mateix. Tanmateix, el material és força escàs, ja que les ajudes per a comprar-ne de nou no arriben.  Les aules són molt antigues i les retallades no ajuden a poder reformar-les per dur a terme una ensenyança amena. A més a més, hi ha una gran quantitat de persones que en aquest moment troben perduda l’oportunitat d’accedir a una carrera pel simple fet de no disposar del capital suficient. Així doncs, l’educació a la Universitat de Barcelona viu una saturació a les aules, la qual ve acompanyada d’una reducció en la qualitat de l’ensenyança, ja que, si els estudiants no poden disposar del material necessari per efectuar les classes, no reben un coneixement imprescindible pel seu aprenentatge.

Actuar vers l’educació universitària per pal·liar les conseqüències de la crisi o per intentar resoldre-la és ridícul. És la gent que estudia a l’actualitat la que en el futur durà el país cap endavant.

Anuncis