L’educació: un dret amb barreres

Mitjançant aquest blog volem mostrar la preocupació de la població davant les retallades de pressupostos en la Universitat de Barcelona. Així doncs, hem aprofundit en el tema per tal d’enfortir la lluita que finalment acabi garantint un ensenyament amb qualitat i de forma igualitària, sense discriminar aquells que no poden costejar el preu que requereix estudiar a la “pública”. L’educació és un dret primordial que condicionarà el futur del nostre país. Tenint en compte el context de crisi, l’educació hauria de ser una de les eines més importants a mantenir per poder superar la situació econòmica, ja que és l’encarregada de preparar a futurs professionals que tirin endavant el país. Si ens prohibeixen d’aquest dret, com serà possible? Com es formaran aquelles persones interessades en aprendre que no poden gaudir d’aquest dret públic? La qualitat de l’ensenyament català es veu afectat per les retallades que està realitzant el Govern, fins el punt de ser la comunitat autònoma que es veu més afectada del país. Això està afectant a la qualitat de l’ensenyament, ja que es veuen perjudicats tant alumnes com als professionals del centres educatius, que no poden oferir els mateixos serveis als estudiants.

Gràcies a les entrevistes que hem realitzat a alguns estudiants de la Universitat de Barcelona hem pogut comprovar que davant d’aquesta situació de retallades, l’organització de la Universitat no ha sabut informar bé dels canvis que hi ha hagut com a conseqüència de les retallades. Els rectors tenen les mans lligades ja que reben ordres de part dels polítics, però s’han oblidat que els estudiants necessiten explicacions per a saber què han de fer. I ha sigut gràcies a organitzacions d’estudiants que han pogut resoldre i informar-se sobre els canvis. Aquest no ha sigut l’únic problema amb el que els estudiants han hagut de lluitar. Un dels grans problemes que s’han trobat amb aquesta nova situació que afecta directament a l’ensenyança pública, ha estat el fet de les poques opcions que et proporciona la Universitat a l’hora de matricular-te dels crèdits. Els joves d’avui creuen en una ensenyança pública, creuen en la universitat pública, però expliquen que si aquestes retallades es prolonguen i augmenten, la qualitat de “la pública” disminuirà molt. Una societat on es retalla en educació és una societat destinada al fracàs. A la majoria dels estudiants que hem entrevistat no els han concedit beques tots els anys.  A més, a tots els estudiants que hem entrevistat els hi ha pujat el preu dels crèdits. Actualment a Catalunya ha augmentat un 66,7%, tot i matriculant-se dels mateixos. Molts d’ells fan suposicions sobre el futur i afirmen que si continua així només podran estudiar aquells que el seu nivell econòmic ho permeti.

Font: Secretaria d’Universitats i Investigació

1395924_10201607892552435_1921222464_n.jpg

Manifestació LOMCE (imatge pròpia)

A partir de l’entrevista que vam poder fer a la professora d’econometria de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, Rosina Moreno, vam poder copsar que l’actual situació de la universitat pública, però, no només ha afectat negativament als estudiants. Els docents també han viscut -més enllà de l’argument superficial de les baixades de sou- retallades en la seva tasca educativa. A causa de la crisi econòmica, s’han limitat les contractacions de professors associats. Això ha provocat que, amb menys professors s’han hagut d’impartir més classes. Per altra banda, també es duen a terme tasques d’investigació finançades pel Ministeri d’Educació i Ciència, les quals s’han vist encara més perjudicades que la docència mateixa. En definitiva, les retallades no només perjudiquen a un grup, sinó que tenen repercussió tant en estudiants com en professors: per una banda, se’ls dificulta l’obtenció del graduat bàsic -i dic bàsic perquè ja no és primordial si no va acompanyat de post-graus, màsters i doctorats- i, també, perjudica a la predisposició dels docents a l’hora de realitzar la tasca educativa. Els estudiants són l’últim esglaó del conflicte.

Les conseqüències derivades de les retallades són, sense cap mena de dubte, acabar amb les oportunitats i les il·lusions de molts joves. Tal i com molts estudiants ens han assegurat, a les classes hi ha cada cop més alumnes i l’espai continua essent el mateix. Tanmateix, el material és força escàs, ja que les ajudes per a comprar-ne de nou no arriben.  Les aules són molt antigues i les retallades no ajuden a poder reformar-les per dur a terme una ensenyança amena. A més a més, hi ha una gran quantitat de persones que en aquest moment troben perduda l’oportunitat d’accedir a una carrera pel simple fet de no disposar del capital suficient. Així doncs, l’educació a la Universitat de Barcelona viu una saturació a les aules, la qual ve acompanyada d’una reducció en la qualitat de l’ensenyança, ja que, si els estudiants no poden disposar del material necessari per efectuar les classes, no reben un coneixement imprescindible pel seu aprenentatge.

Actuar vers l’educació universitària per pal·liar les conseqüències de la crisi o per intentar resoldre-la és ridícul. És la gent que estudia a l’actualitat la que en el futur durà el país cap endavant.

Entrevista a Rosina Moreno

Gerard Moreno

Hem realitzat una entrevista a la professora d’econometria de la Universitat de Barcelona, Rosina Moreno. Ens explica, des del punt de vista dels professors, com s’està vivint la situació actual de crisi i retallades a la universitat pública: no només els obliga a fer més classes sinó que també els complica la tasca d’investigació.

Entrevista a una actual alumne de Publicitat i Relacions Públiques

Laurens Vendrig

Entrevista a Anna Ferrer Codina

1. Quina carrera estudies?

Publicitat i Relacions Públiques, actualment a Blanquerna, tot i que vaig cursar el primer any a la UB.

2. Per què vas decidir estudiar a la UB?

Per ser una universitat pública amb un bon reconeixement. La facultat on estudiava, concretament, era un centre adscrit del que me n’havien parlat força bé.

3. Per què vas canviar d’universitat?

Vaig considerar que tot i que hi havia un bon sistema d’aprenentatge, les infraestructures no s’adequaven a la qualitat de la que una facultat de comunicació hauria de comptar. Les classes tenien poca part pràctica i hi havia molt poc contacte amb el món de la comunicació. La veritat es que no vaig quedar gaire satisfeta.

4. Quin paper han tingut les retallades en la teva decisió?

De fet, era un centre adscrit i, per tant, també hi havia un sacrifici econòmic per part dels meus pares per entrar a la UB (5000 € l’any). Tot i ser també força cara, el sistema d’aprenentatge no té res a veure amb el d’una universitat privada com la Blanquerna, estic molt contenta amb el canvi.

5. Fins a quin punt han afectat les retallades a la UB?

En el meu cas, com ja he dit, era un centre adscrit i per tant no era una universitat pública, tot i així, hi havia una gran manca d’infraestructures i poca qualitat acadèmica, en cert punt, degut a les retallades.

6. Quina era la sensació entre els companys i companyes sobre aquesta manca d’ajuda econòmica?

Al tractar-se d’un centre adscrit, no hi havia una indignació tan gran com a altres carreres públiques sobre la manca d’ajuda econòmica. Tot i així, molta gent estava d’acord amb que el que pagàvem no es veia reflectit en la universitat.

7. Quin futur creus que li espera a la UB si les retallades continuen creixent en l’ensenyança pública?

Un futur complicat ja que l’ensenyança pública i de qualitat hauria de ser un dret i no un privilegi només per a aquells que s’ho puguin pagar. Per tant, tant un centre adscrit com una universitat pública haurien d’estar dotats d’equipaments mínims i d’un sistema d’aprenentatge de qualitat per a l’estudiant, que no depengués dels diners que hi invertís l’estudiant ni tampoc de les retallades.

 

Estudiant de Psicología a la UB

Olga Toro

A.T.B

-Quina carrera estudies? En quin curs estàs?

3r de Psicologia

Per què vas decidir estudiar a la UB?

Perquè era la millor en psicologia.

-Creus en la educació pública? Què en penses del seu futur?

Sí,  l’educació es essencial i que sigui pública i que ho segueixi sent, i ara amb la crisi l’estant retallant i això farà que el meu futur i els de les pròximes generacions sigui difícil

-Per a què et concedeixin una beca s’han de complir dos requisits: El primer és estar per sota del llindar econòmic que exigeixen. I el segon, haver aprovat el 100% dels crèdits matriculats (fins ara era el 80%). Amb aquestes dificultats, al final qui podrà anar a la universitat?

Persones amb un gran nivell econòmic o be estudiants amb grans capacitats.

-En els anys que portes estudiant t’han concedit alguna beca? Si es així, quina quantitat t’han donat? Aquesta quantitat ha sigut la mateixa durant tots els anys?

Si, els dos anys he rebut la beca general i m’han donat els diners corresponents l’import de la matrícula.

-De quants crèdits et vas matricular el primer any? Quin preu vas pagar per la matrícula?

El primer any em vaig matricular de 60 crèdits i vaig pagar 1400 euros.

-Has hagut de matricular-te de menys crèdits durant els cursos com a conseqüència de les retallades? De quants? Quin és el preu que has anat pagant durant els diferents cursos?

M’he matriculat dels mateixos. El  primer any el preu de la matricula era d’uns 1400 i aquest any ha pujat a uns 2000.

-Creus que la UB ha donat facilitats als seus estudiants per a poder matricular-se només d’aquelles assignatures que podíeu pagar?

No

-Creus que els rectors de la Universitat han transmès als seus alumnes amb claredat els canvis que hi ha hagut en la Universitat? O heu sigut els alumnes qui heu hagut de trobar solucions de forma independent?

No informen massa la veritat, has de ser tu el que trobi solucions

-Molts universitaris diuen que amb el Pla Bolonya és complicat combinar estudis i treball. Aquí és on sorgeix el dilema: Si no podem treballar com paguem les matrícules universitàries? La resposta és ràpida però molt cruel…Tú has pogut treballar mentre estudiaves? Si es així amb el que has cobrat has pogut pagar els crèdits?

Treballo donant classes particulars però això no dona per pagar-me la carrera, malauradament si no fos per els meus pares no podria estudiar.

-Alguns estudiants han hagut d’abandonar els estudis per què no els poden pagar. Què creus que cal fer per a qué tothom pugui estudiar  i que la universitat pública no es vegi tan afectada per les retallades?

El primer que haurien de fer es retallar d’altres bandes i no pas de l’educació, d’aquesta manera els preus no pujarien i hi hauria més gent que podria accedir als estudis universitaris.

 

Entrevista a una estudiant d’Història de la UB

Olga Toro

-Quina carrera estudies? En quin curs estàs?

3r de Història

-Per què vas decidir estudiar a la UB?

Perquè en principi creia que era una bona universitat, i realment la més accessible amb el transport públic.

-Creus en la educació pública? Què en penses del seu futur?

Totalment, tot i que el seu futur és un tant negre, rectifico molt negre. Estan intentant destruir un dels drets més bàsics i essencials de qualsevol estat de dret i del benestar, en el que ens intenten vendre que vivim.

-Per a què et concedeixin una beca s’han de complir dos requisits: El primer és estar per sota del llindar econòmic que exigeixen. I el segon, haver aprovat el 100% dels crèdits matriculats (fins ara era el 80%). Amb aquestes dificultats, al final qui podrà anar a la universitat?

Només podran anar a les universitats les persones amb més poder econòmic, les elits del país, o les que siguin gran estudiants, i puguin despuntar moltíssim en els estudis que exerceixin.

-En els anys que portes estudiant t’han concedit alguna beca? Si es així, quina quantitat t’han donat? Aquesta quantitat ha sigut la mateixa durant tots els anys?

Vaig rebre beca durant el primer i el segon any, ja que el meu llindar econòmic era el més baix, doncs la meva família és monoparental. Els dos anys han cobert la meva matrícula i m’han donat una ajuda molt mínima per al transport i el material. Val a dir que l’ajuda per desplaçament no cobria ni el 50% del que en realitat em costa a l’any la meva mobilitat.

-De quants crèdits et vas matricular el primer any? Quin preu vas pagar per la matrícula?

El primer any em vaig matricular de 60 crèdits i vaig pagar 1700 euros.

-Has hagut de matricular-te de menys crèdits durant els cursos com a conseqüència de les retallades? De quants? Quin és el preu que has anat pagant durant els diferents cursos?

M’he matriculat dels mateixos crèdits, pensant en rebre beca. Tot i que aquest any dubto que me la concedeixin.

-Creus que la UB ha donat facilitats als seus estudiants per a poder matricular-se només d’aquelles assignatures que podíeu pagar?

No crec que la UB com cap universitat, es trenqui les banyes per aquells que no poden pagar els crèdits mínims.

-Creus que els rectors de la Universitat han transmès als seus alumnes amb claredat els canvis que hi ha hagut en la Universitat? O heu sigut els alumnes qui heu hagut de trobar solucions de forma independent?

En aquesta universitat per desgràcia has de ser massa independent, doncs els organismes d’aquesta no ajuden ni col·laboren massa en la difusió de les noticies.

-Molts universitaris diuen que amb el Pla Bolonya és complicat combinar estudis i treball. Aquí és on sorgeix el dilema: Si no podem treballar com paguem les matrícules universitàries? La resposta és ràpida però molt cruel…Tú has pogut treballar mentre estudiaves? Si es així amb el que has cobrat has pogut pagar els crèdits?

Vaig intentar treballar amb un horari de mitja jornada, però és del tot cert que em va ser impossible combinar-ho, de fet aquest any arrossego una assignatura que vaig suspendre l’any passat per intentar combinar treball i universitat. I és trist pensar-ho però amb aquell treball no em donava ni de bon tros per poder pagar la matrícula. Ara per ara, treballo com a professora particular, cosa que em dóna menys diners però més llibertat amb els meus estudis.

-Alguns estudiants han hagut d’abandonar els estudis per què no els poden pagar. Què creus que cal fer per a qué tothom pugui estudiar  i que la universitat pública no es vegi tan afectada per les retallades?

Per començar crec que és essencial quin model d’universitat hem de seguir, per exemple, la sueca seria un bon model. Una universitat totalment gratuïta a la que hi pot accedir tota persona que pretengui dur a terme uns estudis superiors. Òbviament, penso que una persona que no es pren en serio la seva carrera (0 assistència a classe, suspens de més del 50% dels crèdits matriculats, etc) no hauria de gaudir de certs privilegis, per això seria necessària una certa regulació. Però l’educació és la base de qualsevol societat que pretén ser avançada, destruir-lo es retrocedir masses anys.

 

Què opina un estudiant de dret sobre les retallades?

Olga Toro

M.M.N

-Quina carrera estudies? En quin curs estàs?

Dret. Al darrer, quart.

-Per què vas decidir estudiar a la UB?

Per la qualitat del professorat, pel prestigi a nivell estatal i europeu de la universitat, per la seva localització (quasi perfecte, ja que sóc a menys de 30 minuts en autobús de la facultat, venint des d’una ciutat metropolitana).

-Creus en la educació pública? Què en penses del seu futur?

No hi ha cap cosa en la que cregui més que en l’educació pública. En una societat, l’educació és bàsica, fonamental i necessària. L’escola (i la universitat) és el lloc on formem ciutadans i persones que puguin arribar a pensar i raonar per elles mateixes i no deixar-se controlar i manipular per les elits polítiques i socials. L’educació pública és bàsica pel futur i desenvolupament d’una societat. Ens cal una educació pública, de qualitat per enfortir la cohesió social de la ciutadania. Amb l’educació pública i accessible per a tots els ciutadans, independentment de la renda, garantim una societat més justa on tothom tingui futur i cabuda. Acabar amb l’educació pública és acabar amb el futur de la societat. Sobre el futur, penso que està complicat: fins que no ens adonem que hem de defensar el que nostre, perdrem tot el que tants anys ens ha costat aconseguir.

-Per a què et concedeixin una beca s’han de complir dos requisits: El primer és estar per sota del llindar econòmic que exigeixen. I el segon, haver aprovat el 100% dels crèdits matriculats (fins ara era el 80%). Amb aquestes dificultats, al final qui podrà anar a la universitat?

Crec que les beques s’han de basar principalment en llindars econòmics. El problema que aquests s’han modificat recentment de manera que un gruix molt important de la població de classe mitjana i baixa s’està quedant sense beca i sense poder estudiar. És un drama i un fracàs com a societat. S’ha de demanar esforç, perquè les beques són diner públic. Ara bé, el 100% em sembla excessiu, a més, que dependrà de la dificultat de la carrera, no podem exigir el mateix a totes les carreres, és injust.

-En els anys que portes estudiant t’han concedit alguna beca? Si es així, quina quantitat t’han donat? Aquesta quantitat ha sigut la mateixa durant tots els anys?

Mai me n’han concedit cap beca durant el període universitari llevat de la d’intercanvi Erasmus. A tercer em van concedir 1.600 € de beca per estudiar a Anglaterra durant un semestre. Quantitat insuficient però que em va ajudar molt.

-De quants crèdits et vas matricular el primer any? Quin preu vas pagar per la matrícula?

60 crèdits. Uns 950 – 1000 €.

-Has hagut de matricular-te de menys crèdits durant els cursos com a conseqüència de les retallades? De quants? Quin és el preu que has anat pagant durant els diferents cursos?

No, afortunadament . Aquesta darrera matricula he pagat 1.650 €.

-Creus que la UB ha donat facilitats als seus estudiants per a poder matricular-se només d’aquelles assignatures que podíeu pagar?

Facilitats les justes. Tots (universitats incloses) som còmplices de l’estafa i de l’atac a l’educació pública.

-Creus que els rectors de la Universitat han transmès als seus alumnes amb claredat els canvis que hi ha hagut en la Universitat? O heu sigut els alumnes qui heu hagut de trobar solucions de forma independent?

Han fet el possible per a les dificultats que tenien. Els rectors tenen  les mans lligades perquè depenen del que els governs destinen via pressupostos per a les universitats. Els rectors no són el problema, ho són els polítics. Les associacions estudiantils han fet una gran tasca en informar i ajudar els estudiants, són molt necessàries.

-Molts universitaris diuen que amb el Pla Bolonya és complicat combinar estudis i treball. Aquí és on sorgeix el dilema: Si no podem treballar com paguem les matrícules universitàries? La resposta és ràpida però molt cruel…Tú has pogut treballar mentre estudiaves? Si es així amb el que has cobrat has pogut pagar els crèdits?

Impossible matricular 60 crèdits, aprovar-los satisfactòriament (i no amb notes justes o mediocres) i treballar a la vegada. Almenys, per a mi.

-Alguns estudiants han hagut d’abandonar els estudis per què no els poden pagar. Què creus que cal fer per a qué tothom pugui estudiar  i que la universitat pública no es vegi tan afectada per les retallades?

Com ja he dit, cap més consciència social. L’educació pública no és cap regal, la paguem entre tots. És un dret. És justícia social i no almoina. Quan no es respecta un dret, què s’ha de fer? Doncs, és clar, reclamar els drets que ens volen retallar, és a dir, acabar amb la gran estafa i mentida que estem vivint.

 

Entrevista a una estudiant d’ ADE

Olga Toro

-Quina carrera estudies? En quin curs estàs?

ADE, 3r.

-Per què vas decidir estudiar a la UB?

Perque m’havien dit que era una bona universitat, i com haig de desplaçarme en tren per arribar-hi, de totes les universitats públiques era la més accessible i més ràpida d’arribar.

-Creus en la educació pública? Què en penses del seu futur?

Si que hi crec, pero penso que cada cop te menys futur.

-Per a què et concedeixin una beca s’han de complir dos requisits: El primer és estar per sota del llindar econòmic que exigeixen. I el segon, haver aprovat el 100% dels crèdits matriculats (fins ara era el 80%). Amb aquestes dificultats, al final qui podrà anar a la universitat?

Entenc que donguin nomès les beques a persones amb famílies que visquin sota el llindar econòmic que exigeixen, sinò tothom demanaria beques perque si, pero trobu una exageració que ademés hagis d’aprovar el 100% dels crédits, amb un dels dos requisits n’hi ha prou. En teoría, aquestes beques haurien de ser per ajudar a persones amb dificultats econòmiques, independentment de les notes que treguin.

-En els anys que portes estudiant t’han concedit alguna beca? Si es així, quina quantitat t’han donat? Aquesta quantitat ha sigut la mateixa durant tots els anys?

No m’han condecit cap beca.

-De quants crèdits et vas matricular el primer any? Quin preu vas pagar per la matrícula?

Em vaig matricular de 60 crèdits i vaig pagar uns 1800 euros.

-Has hagut de matricular-te de menys crèdits durant els cursos com a conseqüència de les retallades? De quants? Quin és el preu que has anat pagant durant els diferents cursos?

No, cada any m’he matriculat de 60 crèdits.

-Creus que la UB ha donat facilitats als seus estudiants per a poder matricular-se només d’aquelles assignatures que podíeu pagar?

A la meva facultat els hi dóna igual de quantes assignatures et matriculis, com si en un semestre nomès en vols fer 1.

-Creus que els rectors de la Universitat han transmès als seus alumnes amb claredat els canvis que hi ha hagut en la Universitat? O heu sigut els alumnes qui heu hagut de trobar solucions de forma independent?

Jo sincerament, en els tres anys que portu a la meva facultat, mai m’he trobat que els rectors de la universitat ens hagin trasmès algo. Estic bastant descontenta amb tota la organització en si, tant dels rectors com de la resta de professors.

-Molts universitaris diuen que amb el Pla Bolonya és complicat combinar estudis i treball. Aquí és on sorgeix el dilema: Si no podem treballar com paguem les matrícules universitàries? La resposta és ràpida però molt cruel…Tú has pogut treballar mentre estudiaves? Si es així amb el que has cobrat has pogut pagar els crèdits?

Jo tinc un treball de caps de setmana, no guanyo suficient com per pagarme jo els crédits i els pares m’han d’ajudar.

-Alguns estudiants han hagut d’abandonar els estudis per què no els poden pagar. Què creus que cal fer per a qué tothom pugui estudiar  i que la universitat pública no es vegi tan afectada per les retallades?

La universitat pública, com diu la seva paraula, hauria de ser realment pública, per totes les persones i de forma gratuïta. Qualsevol persona que vol estudiar una carrera hauría de poder accedir a la universitat sense preocuparse per si li donarán una beca o si el próxim any haurà de deixar els estudis per no poder pagar-los. L’educació no te preu, i a nosaltres ens estan fent pagar un de molt alt.